lunes, 16 de enero de 2012

Canicross de Campredo 2012

Hem desperto, m'ho preparo tot i ja tinc un poc de nerviosisme perquè tinc ganes de córrer. Baixo cap avall li toco el timbre al meu germà i baixa amb els dos gossets... cotxe i cap a Campredo per un camí que vam descobrir dissabte i per el qual es bastant curt. 
Arribem i com ja havíem anat el dia anterior a buscar els dorsals nomes cal fer el control veterinari. Ja es nota l'ambient típic de les curses i em començo a trobar còmode. Control passat i ara anem a arreglar-nos, m'acabo de posar tot l'equipament per córrer, li posem els arnesos a Xiki i Aritz i llestos falta poc ja per començar... Entrem dins del lloc d'inici i ens posem per davant per a fer una bona sortida sense problemes, el meu gos Xiki esta nerviós i no para de moure el cap, finalment aconsegueixo fer que es senti... Comença el canicross i sortim a un ritme molt fort, com sempre Xiki es deixa la pell en la sortida i jo vaig pensant que després no aguantarà, però si te ganes de tirar que tiri... quan hem dono comte ja hem sortit del poble i estem al canal, portem 1km aproximadament i anem entre els 7 primers a un nivell molt alt, seguim pel canal 1km més fins que girem cap a dins als tarongers, tot es prou pla de moment o amb pujadetes molt suaus, continuem amb el ritme sense para ja sigui pujada o baixada i portem ja uns 4 km i anem entre els 5 primers, veig molt prop al 3er i penso que podria apretar per passar-lo però encara queda molta cursa i millor aguantar, vaig al cap davant d'aquest grup de magnífics corredors i Xiki ja comença a afluixar i a fer una mica el tonto obrin la boca i buscant la meva ma per a jugar, li dic al meu germà que passi davant que sinó no correra be... ja estem al km 6 i ens han passat un pocs corredor però anem enganxats a ells mantenint el ritme, aquí ja comencen a venir bones pujadetes i ens ho prenem amb mes tranquil·litat però sense parar! Tot va molt be, anem prop de molt grans corredors, a ratos ens passa algú, a ratos els passem nosaltres, jo personalment estic tenint grans sensacions i hem sento molt bé, arribem al km 8 i tenim que pujar al gos a dintre d'un túnel de un metre d'alçada, cap gos crec que pugi solet, el meu pesa uns 32kg i jo no arribo a 60...  intento aixecar-lo, ell no em fa molt bona cara quan veu que el vaig a agafar, finalment ell es a dalt i mentre vaig a pujar jo arranca a córrer, el meu genoll esquerre s’emporta un cop molt fort contra el terra i caic mig arrossegant-me... m'aixeco ràpid i continuo amb dolors al genoll, penso que tal i com esta anant tot un cop no impedirà que no pugi acabar-ho be, igualment el meu germà hem dona ànims, seguim i anem pel km 10, jo, tot i el genoll hem sento ple de forces per apretar i guanyar algunes posicions ja que portem molt prop dos corredors, el meu germà no vol apretar més, jo ho provo però veig que Xiki també pensa el mateix, ho intento varies vegades pujant molt el ritme però ell mes del que esta fent no pot, no hem puc queixar perquè esta fent un carreron. Ja es veu el poble i falta nores, veig alguns corredors prop però tal i com anem ja no els guanyarem, finalment arribem a meta amb un crono de 1h. 1min. 24s. Dani i Aritz,  jo i Xiki 1h 1min. i 27s. havent fet 13 km a un ritme espectacular i arribant tan sols a 5min 50s. del primer, hem sento molt conten perquè ha sigut una gran carrera en la qual he difrutat moltíssim i m'he sentit molt a gust!
Tot molt correcte i ben organitzat, però per a l’any que be al túnel vull una escaleta o alguna cosa haha! També mencionar el pernilet que m’emporto, la copa i el sac de pinso de 7’5kg per pujar al pòdium!!

Montbikers d'Amposta:
-Jose Juan i el seu gos 17ens de la general i 11ens en categoria Sènior.
-Dani i Aritz 11ens de la general i 8ens en categoria Sènior.
-Jo (Erik) i Xiki 12ens de la general i 1er en categoria Junior.







4 comentarios: