martes, 22 de noviembre de 2011

2on Km Vertical de Roquetes

Ja es la hora de començar a preparar-ho tot, son les 6:30 i hem tinc que vestir, estic nerviós perquè es una cursa que vaig fer l’any passat amb un molt bon temps i sense entrenaments, i tot i que porto alguns mesos sense entrenar per diversos motius penso que puc millorar el temps ja que tinc un poc mes d’experiència amb curses. Arribem a Roquetes el meu germà Dani i Adolfo un bon amic i jo, ja hi ha ambientillo de cursa, la gent cap aquí, ara cap allà, ara vaig al cotxe, ara al vestidor... Ja estem llestos i l’autobús ens espera, pugem busquem lloc i ens s’entem, arranca i posen un bon vídeo amb imatges de la cursa. Ens deixen al lloc des de el qual tenim que fer 2 kilòmetres caminant o corrents fins al lloc de sortida. No fa fred ni vent però fa núvol, jo vaig bastant tapat ja que l'any passat vaig patir molt de fred, comencem a córrer a un ritme suau per a calenta, en poc temps estem al lloc de sortida, passem el chip per la maquineta i sortim a un ritme alt ja que el primer km es lo mes suau que hi ha, penso que anem massa ràpid per al meu gust però el meu germà que va amb moltes ganes tira, tira i tira.. estem al km 1'5 aproximadament i el ritme tant fort del principi em fa afluixar molt, deixo passar al meu germà i em quedo en Adolfo, ara ja ve la part mes dura (del 1'5 al km 4). Anem en mes tranquil·litat pujant i ens trobem amb un altre membre del Montbike Amposta, Ramon Monteso un gran corredor que no se’n perd ni una, continuem i es veuen corredors pujant mes a dalt a una bona distancia, del meu germà ja no se’n sap res, porta un coet al cul i a desaparegut...
Al km 3 Adolfo decideix tira un poc mes, jo li dic que tiri que tiri que jo vaig amb la llengua a fora, al cap de poc em passa Noelia Barbera del Trail Masdenverge i la intento seguir, va com un llamp i duro poca estona darrera d'ella. De tant en tant van caent 4 gotetes però poca cosa i jo tinc calor el tèrmic que porto m’està agoviant molt ja que el duc massa apretat per la part del coll, ve una part molt complicada a causa del fort desnivell que hi ha i que per culpa de la pluja i humitat esta tota enfangada i es difícil avançar, sembla que no s'acaba mai aquesta pujada, i jo hem sento cansat, veig un cartell amb un escrit per animar-te, em paro i em poso a llegir-lo, mentre el llegeixo patino mig metre cap avall a causa del fang, segueixo i al cap duna estona arribo a la zona a on hi ha petites baixades que et donen descans, hi ha tanta boira que a 20 metres de tu ja no es veu res, continuo pensant que falta poc i que no hem puc rendir, sento a algú corrents però no veig res, al cap de poc hem passa un corredor, se m’està fent llarga la cursa i tinc ganes de tocar l’asfalt de dalt de tot perquè ja farà falta menys, veig el cartell de 7 km però encara no veig la carretera hem passa un altra gran corredora com es l'Ana Belen, per fi al cap de poc arribem a l'ansiada carretera a on se suposa que falta poc per arribar a meta, miro el crono i veig que estic fent mal temps, però segueixo, metre vaig corrent penso que no recordava que fos tant llarg i pesat el tros aquest de carretera mesclat amb sendera, continuo i no s'acaba crec que han portat terra i pedres d'algun lloc perquè no potser que no s'acabi, hem trobo amb una persona i hem diu ànim que nomes te queden 2 curvetes! crec que s'ha descomptat i que son 4 curvetes en contes de 2. Finalment arribo a meta a meta bastant xop per la puja i començo a tenir bastant de fred, m'agafo un caldo calentet hem trobo amb la gent, diem 4 comentaris de la cursa rapidets estic apunt de sortir a buscar el cotxe que esta uns 800 metres mes a baix de la sortida hem poso un buf que esta prou sec i de repent hem cau bastanta aigua a sobre el cap a causa de que hi ha un plàstic que s'ha posat per a no banyar-se fora la caseta s'ha plenat d'aigua i el vent la tirat, tot el cap banyat i el buf també, penso que no passa res perquè d’aquí poc estirè al cotxe calentet, sortim Adolfo, Dani i jo cap al cotxe a on ens ve a buscar la novia del meu germà amb la seva cosina, anem baixant per les senderes després per la carretera, hi han cotxes però no el que nosaltres busquem, finalment el trobem però es vuit... ens decepcionem ja comencem a tenir bastant fred i tenim que torna a dalt de tot, Adolfo i jo ens quedem a mitat i el meu germà va a buscar-les al cap d'una estona apareixen i anem al cotxe!
Jo al final he fet 1:33 i he quedat 3er Junior, una gran decepció per a mi ja que l'any passat vaig fer 1:19 i volia millorar-ho. Dani ha fet 1:22 l’últim km li ha costat un poc però a fet un carreron.
Vull felicitat a Llorenç el 1er Junior per l’excel·lent temps que ha fet i a Edgar 2on Junior perquè ho ha fet molt bé i té futur.








No hay comentarios:

Publicar un comentario