Retorn a les Curses de Muntanya

Estic retornant a les curses de Muntanya i en breu tornaran a hi haure mes cròniques i més de tot, estic calentant motors!

Proves per a la Selecció Catalana de Curses de Muntanya (Centre de Tecnificació de Catalunya)

El passat dia 29 de Gener van fer unes proves de selecció de joves d'entre 15 i 23 anys a Ripoll per a entrar al Centre de Tecnificació de Catalunya que be a ser com la selecció sub-23.

El meu germà Dani i la seva novia Jessica em van acompanya fins Ripoll, vam tenir un llarg viatge i vam passar la nit al càmping d'un poblet de per allí prop. Pel mati em va porta el meu germà i vam anar a Ripoll al pavelló de Tecnificació. Al arribar ens van fer una explicació dels objectius i un poc tot el que fas amb ells, després vam procedir a fer les proves. Eren 3 proves, la primera era de ''multi salts'' per a saber un poc la potència de cames, consistia en saltar una barra d'entre un i dos pams d'alçada, de costat a costat en 1 minut el màxim nombre de salts, aquesta prova potser que fos la que millor em va sortir ja que crec que vaig se dels que mes en va fer. La segona proba consistia en corre uns 200 metres, vaig fer un temps prou bo i pel que vaig veure mes o menys tots fèiem el mateix. I la tercera prova, la més ''important'' era una cronoescalada d'uns 3km, el primer km era molt suau, el segon ja estava complicat i l'últim era bastant xungo, jo ja em vaig notar que no estava molt be i que anava molt cansat, finalment no em va sortir bé. 

Després vam anar tots plegats a dinar, i després de menjar tocava entrevista personal, crec que em va anar prou bé la entrevista. 

Finalment no m'han agafat.

A les proves vaig arribar molt just ja que vaig patir una lesió al braç unes semanes abans i portava el braç embenat fins el dia abans, apart d'una altra petita lesió al peu que arrastro de fa mesos, penso que hagués pogut donar molt més, no havia entrenat i estava fluix però no es poden posar escuses, dona ràbia saber que pots donar molt més i que no ho demostris.

Sols em queda felicitar a tots els que han entrat i que si estan allí es perquè seu mereixen.

L'any que bé més!

Canicross Puigverd de Lleida 2012

M'aixeco ben d'hora ja que havia quedat amb el meu germà a les 7 del mati. L'espero baix i baixa amb Xiki i Aritz, els deixem a un descampat perquè estirin cames i les seves necessitats. Tots dins al cotxe i arranquem cap a Lleida amb el mapa a les mans per si de cas... Aquí a Amposta estem a -1º, pel camí mes o menys per l'altura de Mora estem a -8º i estic pensant que potser passarem fred. Arribem a Lleida i parem per menjar alguna cosa. Tornem al cotxe que encara ens queda un poc fins Puigverd. 
Ja estem al lloc, primer de tot control veterinari, desprès ens canviem i calentem un poc, per sort aquí solament estem a -1º i tot i que fa fred millor que estar a -8º... 

Anem a la sortida i ens posem a 3era fila, casi 70 persones som i casi sense adonar-me’n donen la senyal nomes arrancar i gos amb bossal es llença sobre Xiki ell s’aparta i mig entrompesa amb un que venia darrere, seguim per dins del poble amb la difícil faena d'esquivar corredors, gossos, cotxes i faroles... En una sortida de Canicross no em torno a posar més al mig haha, bueno sortim del poble i el meu germà i jo crec que ja anem el 13 i el 14, portem un bon ritme i jo començo a tenir flatos a causa de un mini redbull que me pres al principi, segueixo amb el dolor a un gran ritme i arribem a la primera pujadeta, no molt dura però si un poc llarga, desprès d'aquesta be la forta que tot i no tenir una molt forta pendent també es llarga,  finalment arribem dalt de tot i ja portem 6kms em fet tot lo dur en bones posicions i queden uns 4kms tot de baixada, jo segueixo amb flatos cada vegada mes forts i afluixo un poc el meu germà es distancia un poc i el meu gos Xiki al no veure la meu germà afluixa molt i casi que no corre, jo l'animo i intento de tot però res... ens comencen a passar corredors i a ratos Xiki s'atura i ni tan sols camina, jo em poso a pensar que no potser que a Campredo fossin 13 km i els féssim a ritme molts alts i que ara al kms 6 i que tot es baixada no vulgui corre... jo em desespero ja que nomes fa que avencar-me corredors i Xiki tan panxo...  
Estem a punt d'arribar, i falten uns 100 metres jo vull fer un últim esprint ja que m’han quedat moltes forces però Xiki crec que no el vol fer... finalment arribo a meta, passo i em fan torna enrere per a que em passi be el xip, pareix que ha fet un piip i em diuen que avant. Finalment el xip no em va passar i no tenia ni el temps li posició que havia fet, però com se amb el corredor que vaig arribar almenys ho he pogut saber. El meu germà Dani va acabar 12 de la general amb bones sensacions i a molt poc temps de llocs de pòdium.

-Dani i Aritz: 40minuts i 42segons, 12e de la general i 9e Sènior.

-Erik i Xiki: uns 45 minuts, 30 de la general i 1er Junior.

PD: Tot i que legalment al no haver-me passat el xip es com si no hi hagués participat al ser l’únic Junior em van donar trofeu i un saquet de pinso. L'any que be mes i millor!

Canicross de Campredo 2012

Hem desperto, m'ho preparo tot i ja tinc un poc de nerviosisme perquè tinc ganes de córrer. Baixo cap avall li toco el timbre al meu germà i baixa amb els dos gossets... cotxe i cap a Campredo per un camí que vam descobrir dissabte i per el qual es bastant curt. 

Arribem i com ja havíem anat el dia anterior a buscar els dorsals nomes cal fer el control veterinari. Ja es nota l'ambient típic de les curses i em començo a trobar còmode. Control passat i ara anem a arreglar-nos, m'acabo de posar tot l'equipament per córrer, li posem els arnesos a Xiki i Aritz i llestos falta poc ja per començar... Entrem dins del lloc d'inici i ens posem per davant per a fer una bona sortida sense problemes, el meu gos Xiki esta nerviós i no para de moure el cap, finalment aconsegueixo fer que es senti... Comença el canicross i sortim a un ritme molt fort, com sempre Xiki es deixa la pell en la sortida i jo vaig pensant que després no aguantarà, però si te ganes de tirar que tiri... quan hem dono comte ja hem sortit del poble i estem al canal, portem 1km aproximadament i anem entre els 7 primers a un nivell molt alt, seguim pel canal 1km més fins que girem cap a dins als tarongers, tot es prou pla de moment o amb pujadetes molt suaus, continuem amb el ritme sense para ja sigui pujada o baixada i portem ja uns 4 km i anem entre els 5 primers, veig molt prop al 3er i penso que podria apretar per passar-lo però encara queda molta cursa i millor aguantar, vaig al cap davant d'aquest grup de magnífics corredors i Xiki ja comença a afluixar i a fer una mica el tonto obrin la boca i buscant la meva ma per a jugar, li dic al meu germà que passi davant que sinó no correra be... ja estem al km 6 i ens han passat un pocs corredor però anem enganxats a ells mantenint el ritme, aquí ja comencen a venir bones pujadetes i ens ho prenem amb mes tranquil·litat però sense parar! Tot va molt be, anem prop de molt grans corredors, a ratos ens passa algú, a ratos els passem nosaltres, jo personalment estic tenint grans sensacions i hem sento molt bé, arribem al km 8 i tenim que pujar al gos a dintre d'un túnel de un metre d'alçada, cap gos crec que pugi solet, el meu pesa uns 32kg i jo no arribo a 60...  intento aixecar-lo, ell no em fa molt bona cara quan veu que el vaig a agafar, finalment ell es a dalt i mentre vaig a pujar jo arranca a córrer, el meu genoll esquerre s’emporta un cop molt fort contra el terra i caic mig arrossegant-me... m'aixeco ràpid i continuo amb dolors al genoll, penso que tal i com esta anant tot un cop no impedirà que no pugi acabar-ho be, igualment el meu germà hem dona ànims, seguim i anem pel km 10, jo, tot i el genoll hem sento ple de forces per apretar i guanyar algunes posicions ja que portem molt prop dos corredors, el meu germà no vol apretar més, jo ho provo però veig que Xiki també pensa el mateix, ho intento varies vegades pujant molt el ritme però ell mes del que esta fent no pot, no hem puc queixar perquè esta fent un carreron. Ja es veu el poble i falta nores, veig alguns corredors prop però tal i com anem ja no els guanyarem, finalment arribem a meta amb un crono de 1h. 1min. 24s. Dani i Aritz,  jo i Xiki 1h 1min. i 27s. havent fet 13 km a un ritme espectacular i arribant tan sols a 5min 50s. del primer, hem sento molt conten perquè ha sigut una gran carrera en la qual he difrutat moltíssim i m'he sentit molt a gust!

Tot molt correcte i ben organitzat, però per a l’any que be al túnel vull una escaleta o alguna cosa haha! També mencionar el pernilet que m’emporto, la copa i el sac de pinso de 7’5kg per pujar al pòdium!!

Montbikers d'Amposta:
-Jose Juan i el seu gos 17ens de la general i 11ens en categoria Sènior.

-Dani i Aritz 11ens de la general i 8ens en categoria Sènior.

-Jo (Erik) i Xiki 12ens de la general i 1er en categoria Junior.

Temporada 2011

Be, amb l'inici de la temporada 2012 voldria fer un repàs de tot lo succeït durant aquesta temporada 2011. Primer començar pel circuit de Terres de l'Ebre on he sigut campió en la categoria Junior i ha on cal mencionar els dos meus grans rivals, Llorenç Vericat (2on classificat), un màquina amb el qual he tingut alguns duels i on he disfrutat corrents amb ell, l'altre Eric Segarra (3er classificat) gran amic que no ha tingut molta sort aquesta temporada però que estic segur que si segueix així millorarà!! Dos bons amics dels que he pogut aprendre!! 

Seguim i el següent es haver quedat campió del circuit català en categoria Junior on hi ha hagut poca participació ja que molts disputaven la copa, i que he guanyat gràcies a la cursa de Paüls ja que hem van donar molts punts. 

Mencionar també la meva participació al campionat de Catalunya de curses de Muntanya de categoria Junior on vaig fer un 5e lloc que va saber amarg ja que vaig tenir molts problemes, però bueno la part bona es que vaig fer un gran amic i una altra màquina de córrer com es l'Oriol Comellas ''Cume''!

Aquesta temporada a servit per donar-me conte que tot el que et proposis ho pots aconseguir i algunes curses que m'han demostrat això son la de Paüls, Alfara de Carles... ja que tenen una duresa impressionant, també la Fredes-Paüls de 50km que va ser un gran repte amb un molt bon resultat, i que hem plena molt haver estat mes de 6 hores corrents! A finals d'aquesta temporada també he començat amb el Canicross i penso que sem pot donar molt bé!

Per últim voldria agrair a les persones que han fet que tot això sigui possible i a les que els ho voldria dedicar, en general a la meva família que sempre hem donen ànims, també al meu pare el qual hem va porta a un bon entreno per la serra mallorquina i fa que tingui passió per l'esport, al Btt Montbike Amposta, club al qual corro ja que ells van ser uns del que van fer que jo comencés en aquest mon de bojos, i ara aquí venen les persones mes importants com son la meva mare que sempre es preocupa, m'anima i hem paga totes les curses i tot el que necessiti, la meva avia que ja no esta entre nosaltres però es una persona que hem motiva i per a qui van totes les curses dedicades... I per últim el meu germà Dani, perdoneu que ho digui però gràcies a ell he aconseguit arribar fins a on estic, ell es la principal persona que va fer que comencés i es el que ma portat a tots els llocs, m'ha ajudat a guanyar carreres i sobretot m'ha ensenyat a córrer i tenir humilitat a l'hora de fer-ho... Sense ell no hagues sigut possible... 

Dit això gracies a tots i espero que el 2012 vingui amb bons resultats!! Salut i Cames! ;)

2on Km Vertical de Roquetes

Ja es la hora de començar a preparar-ho tot, son les 6:30 i hem tinc que vestir, estic nerviós perquè es una cursa que vaig fer l’any passat amb un molt bon temps i sense entrenaments, i tot i que porto alguns mesos sense entrenar per diversos motius penso que puc millorar el temps ja que tinc un poc mes d’experiència amb curses. Arribem a Roquetes el meu germà Dani i Adolfo un bon amic i jo, ja hi ha ambientillo de cursa, la gent cap aquí, ara cap allà, ara vaig al cotxe, ara al vestidor... Ja estem llestos i l’autobús ens espera, pugem busquem lloc i ens s’entem, arranca i posen un bon vídeo amb imatges de la cursa. Ens deixen al lloc des de el qual tenim que fer 2 kilòmetres caminant o corrents fins al lloc de sortida. No fa fred ni vent però fa núvol, jo vaig bastant tapat ja que l'any passat vaig patir molt de fred, comencem a córrer a un ritme suau per a calenta, en poc temps estem al lloc de sortida, passem el chip per la maquineta i sortim a un ritme alt ja que el primer km es lo mes suau que hi ha, penso que anem massa ràpid per al meu gust però el meu germà que va amb moltes ganes tira, tira i tira.. estem al km 1'5 aproximadament i el ritme tant fort del principi em fa afluixar molt, deixo passar al meu germà i em quedo en Adolfo, ara ja ve la part mes dura (del 1'5 al km 4). Anem en mes tranquil·litat pujant i ens trobem amb un altre membre del Montbike Amposta, Ramon Monteso un gran corredor que no se’n perd ni una, continuem i es veuen corredors pujant mes a dalt a una bona distancia, del meu germà ja no se’n sap res, porta un coet al cul i a desaparegut...

Al km 3 Adolfo decideix tira un poc mes, jo li dic que tiri que tiri que jo vaig amb la llengua a fora, al cap de poc em passa Noelia Barbera del Trail Masdenverge i la intento seguir, va com un llamp i duro poca estona darrera d'ella. De tant en tant van caent 4 gotetes però poca cosa i jo tinc calor el tèrmic que porto m’està agoviant molt ja que el duc massa apretat per la part del coll, ve una part molt complicada a causa del fort desnivell que hi ha i que per culpa de la pluja i humitat esta tota enfangada i es difícil avançar, sembla que no s'acaba mai aquesta pujada, i jo hem sento cansat, veig un cartell amb un escrit per animar-te, em paro i em poso a llegir-lo, mentre el llegeixo patino mig metre cap avall a causa del fang, segueixo i al cap duna estona arribo a la zona a on hi ha petites baixades que et donen descans, hi ha tanta boira que a 20 metres de tu ja no es veu res, continuo pensant que falta poc i que no hem puc rendir, sento a algú corrents però no veig res, al cap de poc hem passa un corredor, se m’està fent llarga la cursa i tinc ganes de tocar l’asfalt de dalt de tot perquè ja farà falta menys, veig el cartell de 7 km però encara no veig la carretera hem passa un altra gran corredora com es l'Ana Belen, per fi al cap de poc arribem a l'ansiada carretera a on se suposa que falta poc per arribar a meta, miro el crono i veig que estic fent mal temps, però segueixo, metre vaig corrent penso que no recordava que fos tant llarg i pesat el tros aquest de carretera mesclat amb sendera, continuo i no s'acaba crec que han portat terra i pedres d'algun lloc perquè no potser que no s'acabi, hem trobo amb una persona i hem diu ànim que nomes te queden 2 curvetes! crec que s'ha descomptat i que son 4 curvetes en contes de 2. Finalment arribo a meta a meta bastant xop per la puja i començo a tenir bastant de fred, m'agafo un caldo calentet hem trobo amb la gent, diem 4 comentaris de la cursa rapidets estic apunt de sortir a buscar el cotxe que esta uns 800 metres mes a baix de la sortida hem poso un buf que esta prou sec i de repent hem cau bastanta aigua a sobre el cap a causa de que hi ha un plàstic que s'ha posat per a no banyar-se fora la caseta s'ha plenat d'aigua i el vent la tirat, tot el cap banyat i el buf també, penso que no passa res perquè d’aquí poc estirè al cotxe calentet, sortim Adolfo, Dani i jo cap al cotxe a on ens ve a buscar la novia del meu germà amb la seva cosina, anem baixant per les senderes després per la carretera, hi han cotxes però no el que nosaltres busquem, finalment el trobem però es vuit... ens decepcionem ja comencem a tenir bastant fred i tenim que torna a dalt de tot, Adolfo i jo ens quedem a mitat i el meu germà va a buscar-les al cap d'una estona apareixen i anem al cotxe!

Jo al final he fet 1:33 i he quedat 3er Junior, una gran decepció per a mi ja que l'any passat vaig fer 1:19 i volia millorar-ho. Dani ha fet 1:22 l’últim km li ha costat un poc però a fet un carreron.

Vull felicitat a Llorenç el 1er Junior per l’excel·lent temps que ha fet i a Edgar 2on Junior perquè ho ha fet molt bé i té futur.

1er Canicross de Masdenverge 2011

Sona el despertador, hem preparo tot i marxo amb el meu germà Dani cap a Masdenverge a preparar els gossos, llestos! Ens posem a la sortida estic un poc nerviós perquè tinc un gos que d’aquí poc fara un any, i no te gens de experiència i jo en aquesta competició tampoc, també hi son Pere Margalef i Jose Juan Roldan, en total som 4 membres del montbike! Sona el coet tots arranquen cap a endavant i el meu s'asusta i vol anar al costat contrari, però enseguida arranquem normal i ens posem per davant. Seguim al principi tots junts fins que al cap de poc ens quedem uns 4/5 corredors, liderats pel meu germà i jo que portem el ritme, avancem i ja comencem a perdre rivals, seguim primer i segon. Ve la pujada forta i ja ens quedem 3 corredors, es dur ja que el ritme de carrera es molt fort i portem ja alguns quilometrets. Ja es veu el poble, el meu germà Dani i un noi de Roquetes s'escapen un poc de mi, el meu gos Xiki comença a estar per darrere meu i jo també estic un poc cansat. Dins del poble ja se m’han escapat i els veig un poc lluny però darrere meu no hi ha ningú, Xiki ara si que comença a estar fluix i hem toca estirar-lo un poc, arribo al final del poble i ja veig al 4art participant que sem va acostant poc a poc, encara queda un bon tros pel barranc, Xiki va fus, jo també pero les ganes de fer una bona posició m'empenyen a seguir avant a bon ritme, ara si que estiro ja bastant a Xiki, el que va 4art esta molt a prop, però ja falta poc, segueixo amb la poca força que hem queda i finalment arribo a meta 3er de la general, no gaire lluny dels primers, però encara menys del 4art.
Estic molt content per la 3era posició ja que es el primer Canicross meu i de Xiki, a seguir i més endavant a veure si podem fer les del circuit Català!
Per a Jose Juan això del Canicross també era nou i ho ha fet molt bé, comenta també que Pere ha tingut alguns problemes amb el gos ja que era la seva primera carrera i al final a abandonat.
Vull donar les gracies al meu germà Dani ja que el mèrit es seu per entrenar a Xiki tant bé! 
Dani (Montbike) 2on de la general.
Erik (Montbike) 3er de la general.
Jose Juan (Montbike) 5er de la general.
Pere Marglaef (Montbike) Abandona.